Més bosses per dinars!

Aquestes són les últimes bosses per dinars que he fet. D'això ja en fa dies, però com que no són exactament iguals que la primera em feia gràcia compartir els petits canvis que hi he fet.

Lunchbag pel Gerard: sòbria i elegant... com ha de ser ;) La fa anar gairebé cada dia, per posar els tentempiés i l'entrepà que pren a la fàbrica. També en vaig fer una pel Dídac, que va marxar al juliol als EEUU... Li vaig fer amb la mateixa tela i li vaig afegir una carmanyola amb funda tèrmica per més seguretat, ja sabeu la fama de greixoses que tenen les hamburgueses allí...

i les de la Blanca i la meva germana Georgina... La de la Blanca, que espero que hagi omplert d'especialitats noruegues en els seus, segur, innombrables picnics per gaudir dels paratges noruegs, és la verda i duu una carmanyola a joc! La de la Ponx, que espero que li faci servei en les seves interminables excursions per trobar i catalogar 'bitxos' i plantes és la de color taronja i també duu una carmanyola a joc!

El Gerard me la va demanar especialment per anar a treballar i no m'hi podia negar, em va fer il.lusió que un home com ell, fet i dret, i que no necessita mai xuminades d'aquest tipus en volgués una... La de la Ponx és el regal del Sant i les de la Blanca i el Dídac són el regal de comiat perquè han marxat uns mesos fora, una a treballar (diu) i l'altre a estudiar (d'aquest últim m'ho crec...).

Aquesta vegada no he utilitzat hule, sinó una tela plastificada, és més agradable al tacte i no fa tanta olor com l'hule. Tot i que aquest tipus de teles són bastant més cares, la negra en concret em va costar més del doble que l'hule normal. Una altra diferència és que aquesta vegada he cosit el velcro, no n'he utilitzat d'adhesiu... ja us vaig dir que em fa la impressió que deu quedar més fort. I aquesta vegada també he fet les vores de dalt, queda més polit.

Bé, espero que en gaudiu i que us acompanyin en moltes excursions... i si teniu propostes de millora, seran benvingudes!